ESCALFAMENT ABANS DE TOCAR
Abans de començar un assaig o concert és necessari preparar conscientment el cos amb l'activitat física imprescindible per a cantar o tocar el nostre instrument.
El piano, la guitarra, la bateria, la veu... Tots els instruments tenen en comú portar al límit els nostres músculs, articulacions i tendons, i com si es tractés d'un esport, cap esportista surt a competir sense haver escalfat.
Escalfar bé abans d'un esdeveniment és primordial en qualsevol disciplina i en música, és imprescindible fer-ho fins a trobar aquest punt intermedi en el qual sents relaxació muscular i seguretat, però segueixes amb una mica de tensió. Sí, la tensió és necessària! Són aquestes "pessigolles" a la panxa; aquest punt de nervis que manté el teu cos ben actiu i que t'acompanya fins a l'escenari.
Aquesta necessitat d'alliberar l'adrenalina i sentir l'alleujament just després de començar a tocar és sens dubte un dels motius pels quals tocar en directe es torna addictiu.
Vaig tenir la sort de telonejar a Therion durant tota la seva gira europea en 2012 amb la meva banda i en el primer concert en De Effenaar (Eindhoven) davant de gairebé mil persones, no vam entendre com uns músics del seu nivell, amb tants anys sobre l'escenari, fent gires per tot el planeta, que porten un set-list tan mesurat i assajat -que fins i tot els discursos, moviments i bromes estan preparats-, escalfaven durant almenys mitja hora abans de sortir a l'escenari.
Aquella nit, de res va servir haver estat un mes abans assajant cada cap de setmana 12/14h amb la meva banda i repassant parts a casa. Semblava que no podia ser! En una de les millors sales de concerts d'Europa, amb un so de monitoratge espectacular, el treball i l'esforç de tantes hores assajant, i el nostre concert va ser instrumentalment el pitjor que vam fer mai. Incomprensible. Llavors em va venir inconscientment la imatge de veure com en el mateix saló del backstage, tots els membres de Therion estaven amb els seus instruments escalfant.
Així l'endemà, en De Oosterpoort (Groningen), sense saber molt bé els beneficis reals que podien aportar-me estar més de 5 o 10 minuts escalfant, quan faltava mitja hora justa abans del concert, estàvem escalfant com si no hi hagués un demà.
I aquella nit, semblava mentida, però ja no va importar estar davant de centenars de persones, vam sortir amb tanta seguretat i confiança que vam poder gaudir i fer gaudir.
Llavors és normal sentir nervis? Clar! No sols és normal, sinó necessari.
Però Igna, estic atacada de nervis!
Bé, llavors continua escalfant...